Search results for "Ausiàs March"

showing 9 items of 9 documents

La imatge aristotèlica del paralític i la malaltia de la voluntat al poema 74 d’Ausiàs March

2016

Resum : El simil de la segona cobla de la canco 74 d’Ausias March s’articula al voltant d’un mot agrest i poc poetic: «paralitic». Dues obres de divulgacio aristotelica del dos-cents, la Summa Alexandrinorum i la Sententia libri Ethicorum de Tomas d’Aquino, tambe empren «paralitic» en el mateix context, a saber, per a referir-se a l’incontinent, es a dir, a qui pateix la malaltia de la voluntat. L’objectiu d’aquestes linies es mostrar la relacio conceptual entre el poema 74 i aquests dos textos basats en l’ Etica nicomaquea d’Aristotil. Paraules clau: Ausias March, Aristotil,  Summa Alexandrinorum, Brunetto Latini, Tomas d’Aquino Abstract : The paralysis metaphor is crucial to the understan…

HistoryUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASAristòtilLiterature and Literary TheoryPoetryFilologíasPhilosophylcsh:Literature (General)lcsh:D111-203Filologías. Generalidadeslcsh:Medieval historyContext (language use)lcsh:PN1-6790Language and LinguisticsBrunetto LatiniAquinasAristotleAusiàs Marchlcsh:D204-475:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Tomàs d’AquinoHumanitiesSumma Alexandrinorumlcsh:Modern history 1453-Scripta: Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
researchProduct

Estructura del vers i variació lingüística en els poemes d’Ausiàs March (1400–1459)

2022

L’objectiu d’aquest treball és mostrar quediversos aspectes de la mètrica com el recompte sil·làbic, la rima o els patrons rítmics, ens poden ajudar a extreure informació sobre la variació lingüística d’èpoques anteriors. L’estudi analitza algunes variants formals presents en els poemes d’Ausiàs March (1400–1459) que serveixen per a satisfer els requeriments mètrics del vers. Pel que fa al recompte de síl·labes, ens centrem en el tractament de les seqüències vocàliques decreixents com a hiats o com a diftongs: tot i l’aclaparadora majoria de formesamb hiat, les dades deixen entreveure que en la llengua de March ja actuaven algunes de les restriccions vigents en l’actualitat, com la tendènci…

UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]poesía catalanaausiàs marchmétrica
researchProduct

Le trame oscure nella poesia di Ausiàs March: il caso del canto 28

2018

Anàlisi de la tendència d'Ausiàs March a postposar la clau d'intel·lecció del tema argumental als seus poemes, en una dispositio retòrica que cerca deliberadament l'obscuritat. Aquesta anàlisi és complementada per l'exposició del tema argumental del famós però obscur poema 28, "Lo jorn ha por de perdre sa claror". Aquest tema argumental revela un jo poètic que, malgrat els seus ideals d'amor pura, planeja com seduir sexualment una dama. An analysis of Ausiàs March's propension to postpone clues for understanding plot subjects in his poems, in a rhetorical dispositio which deliberately chooses obscurity. This analysis is complemented by the plot subject's exposition of the famous but obscure…

UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASmedieval Catalan poetryAusiàs March:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]fifteenth centurypoesia catalana medievalCatalan literaturesegle XVtradició trobadorescaliteratura catalanamedieval Catalan poetry; Catalan literature; fifteenth century; Ausiàs March; troubadour tradition; poesia catalana medieval; literatura catalana; segle XV; Ausiàs March; tradició trobadorescatroubadour tradition
researchProduct

'Sí col· malalt': la medicina en l'entorn dels ducs de Gandia

2020

El present treball analitza la pràctica de la medicina en l'entorn dels senyors de Gandia en temps baixmedievals. A partir de la documentació d'arxiu conservada i amb la poesia d'Ausiàs March es fa una aproximació als guaridors, les malalties i les teràpies més habituals rebudes pels membres de la casa ducal.

UNESCO::HISTORIA::Historia por especialidades::Historia de la medicinaAusiàs MarchGandia:HISTORIA::Historia por especialidades::Historia de la medicina [UNESCO]medicinaedat mitjana
researchProduct

Variacions sobre el tema "Corella i els contemporanis valencians"

1998

The author provides data concerning the interrealtion between Corella's work and that of some of hiscontemporaries -precisely Ausiàs March, Joan Moreno and Bernat Fenollar-. He analyses in detail the jovial poem dedicated to Bernat del Bosch - a character here identified as historical, and executed for his homosexuality.

lcsh:Language and LiteratureUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASLingüísticaFilologíasJoan Roís de CorellaBernat del BoschJoan MorenoJoan Roís de Corella; Ausiàs March; Joan Moreno; Bernat Fenollar; Bernat del BoschBernat Fenollarlcsh:Philology. Linguisticslcsh:P1-1091Ausiàs March:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]lcsh:P
researchProduct

La recepció d'Ausiàs March al segle XVI: l'edició de Romaní (1539)

2003

Complete and detailed description of all the currently known copies of the edition of Ausiàs March’s poetry published by Baltasar de Romaní (València 1539). The author considers as stimulating the hypothesis explaining the edition as an initiative by Ferdinand of Aragon to introduce March and his verse into Castilian Spanish, which would explain why Romaní made a selection of text in Catalan with the corresponding Spanish translation.

lcsh:Language and Literaturelcsh:Philology. LinguisticsUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASlcsh:P1-1091LingüísticaFilologíasAusiàs March:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Fernando de AragónBaltasar de Romanílcsh:PAusiàs March; Baltasar de Romaní; Fernando de Aragón;
researchProduct

Representació social i tòpic de la igualtat davant la mort a través de la figuració del joc dels escacs (de Jaume de Cèssulis i Innocenci III / Joan …

2001

Este artículo supone un exhaustivo ejercicio de análisis de textos literarios medievales procedentes de literaturas románicas a partir de las metaforizaciones literarias que utilizan el juego del ajedrez en el Occidente medieval, con especial relación con la literatura catalana. El artículo analiza el funcionamiento, fuentes y difusión de la imagen literaria de representación social a partir del juego del ajedrez (enunciada en el Liber de Moribus Hominum de Officciis Nobilum, obra moralizada del siglo XIII escrita por el dominico Jacobo de Cessulis) y de un motivo que se deriva, el de la igualdad social ante la muerte asociado a la mezcla de las piezas cuando son en la bolsa o saco (atribui…

lcsh:Language and Literaturelcsh:Philology. Linguisticslcsh:P1-1091chessAusiàs MarchFrancesc Eiximenislcsh:PJacobus de Cessulis
researchProduct

Expressions multiplicatives en textos catalans medievals

2015

Explicitació i aclariment de passatges amb expressions multiplicatives en textos medievals en català: (1) "Estar en quatre tants" (Facet); (2) "A cent doblàries" (Vita Christi d'Isabel de Villena); (3) "Doble és l'afany" (poema 1 d'Ausiàs March). An explicitation and clarification of three medieval Catalan texts' passages with multiplicative expressions: (1) "Estar en quatre tants" (Facet); (2) "A cent doblàries" (Vita Christi by Isabel de Villena); (3) "Doble és l'afany" (Ausiàs March, poem 1).

romance languagesUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASIsabel de Villenamedieval cultureLiteratura catalana medievalliteratura catalana medievalmedieval catalan literaturecultura medievalmedieval catalancatalà medievalExpressions multiplicativesaritmètica medievalAusiàs Marchmedieval arithmetics:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]facetFilología Catalanafacetusllengües romàniques
researchProduct

Les marques i els llocs literaris com a elements de transposició didàctica: el cas d'Ausiàs March

2014

El text proposa una reflexió sobre els criteris que configuren les marques i els llocs literaris dels autors clàssics, més enllà del seu rigor històric, a més d’examinar alguns factors determinants en la seua transposició didàctica. Ens centrem en el poeta Ausiàs March (1400-1459), a partir dels llocs vinculats a la seua vida i d’algunes marques literàries que la seua figura ha generat. Entre els primers, abordarem dos àmbits geogràfics bàsics: a) Els llocs vinculats a la comarca de la Safor, començant per Gandia (on tenia la casa) i Beniarjó, la població d’on fou senyor, amb el record de la casa senyorial i l’ermita, les seues obres hidràuliques (l’assut March i la séquia March) i agrícole…

transposició didàcticaUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASAusiàs March:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]
researchProduct